Aquest any hem començat amb forces renovades, després de l'estiu.
Estem molt emocionats perquè aquest any ens toca fer el viatge de final de curs.De totes maneres, si no treballem molt, no hi podrem anar.
Serà un any dur ja que aquest any ens toquen les competències bàsiques, i estem una mica neguitosos. La mestra diu que no cal que ens amoïnem, si treballem ens en sortirem.
Aquest any l'arbre que tenim apadrinat és l'alzina. N'hem buscat una mica d'informació:
L'alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex
L.), també conegut com aglaner, aulina i bellotera.
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o
oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més
espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l'anvers
i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis
laterals .
Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en
llargs aments que deixen anar el pol·len
al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els
fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.
El seu fruit com el d'altres plantes del gènere Quercus
és diu: aglà, gla
o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o "barret") les té
totes més o menys iguals, curtes i aplicades.[2]
La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres.
Quan es talla o es crema rebrota amb diversos tanys però no es fa mai
tan alta com l'arbre d'un sol tronc original. En cas d'incendi ja
comença a rebrotar d'arrel en poc temps abans que torni a ploure,
gràcies a l'estructura de les seves arrels anomenada lignotúber.
